1 YÔ EST JIAN ? 2 Jian et Marie sont dens lo cortil. Il fât biô houé, il fât franc chôd. Mas hièr, il fesêt franc frêd ! Ils ant pas pu jouyér defôr. Jian et Marie adoront jouyér, ils jouyont tojorn en-un-mouél dens lo cortil devant lo grant hotâl. 3 Jian est un petiôt menât et il at siéx ans. La petiôta felye est sa seror, el at cinq ans. Jian at un petiôt chin, lo chin est asse-ben dens lo cortil en cet moment. Lo chin âme jouyér avouéc los doux enfants. Lo chin est franc content ora. 4 Se Marie at asse-ben un chin ? Nan, Marie at pas de chin, el at un chat. Mas lo chat est dens l'hotâl, lo chat dôrt. 5 Lor mâre est dens l'hotâl avouéc lo chat, el agouéte per la fenétra et vêt Jian et Marie qui jouyont. Jian côrt vito vers lo grôs âbro vèrd, il sè cache de Marie. Sâde-vos porquè ? Marie est assietâ et at les mans devant sos uelys. El pôt pas ren vêre et el compte. Porquè fât-el cen ? Et que fât Jian prés de l'âbro ? 6 O est un juè. Quand Marie at feni de comptar, el agouéte u tôrn d'el. El chèrche Jian : yô est-il alâ ? Lo vêde-vos ? 7 Marie sât pas yô est Jian. El demande u chin : "Âs-te vu Jian ?" Mas lo chin pôt pas parlar, de sûr ! Adonc Marie obtint pas gins de rèponsa a sa demanda. Los gens obtegnont pas jamés de rèponsa quand ils pârlont a los chins ! 8 Marie agouéte sa mâre dèrriér la fenétra, sa mâre rit. Marie pense que el at vu yô Jian est alâ : "Di-mè yô il est !", desét-el a sa mâre. "Nan, Marie, je pôvo pas tè lo dére", rèpond-el. Ben que el sache probâblament yô il est, el vôt pas lo dére. 9 Marie marche plan plan a travèrs lo cortil. El chèrche tojorn a trovar Jian. El agouéte sot la trâbla et sot les sèles, mas Jian y est pas. El agouéte pertot mas el pôt pas trovar Jian. 10 El aouit adonc un bruit, il vint de dèrriér lo grôs âbro vèrd. Se o est Jian ? Oncor cet bruit ! El acute avouéc atencion. O est pas un usél ou una ôtra bétye. El l'aouit ben mantegnent. O dêt étre Jian ! 11 El vêt adonc una petiôta man et quand el s'aprôche, el vêt asse-ben sa téta ! El riyét et dét : "Je t'é trovâ !" Ils sont contents, tôs los doux, et ils rentront a l'hotâl, il est l'hora de megiér quârque-ren et de bêre de l'égoua !