Barbara *Pompili : « O est lo bon moment por gâgnér la batalye ècologica » Rènovacion tèrmica, parcs naturèls, luta contre la *bétonisation : la ministra de la transicion ècologica dètalye les meseres presentâyes en consèly de dèfensa ècologica, delon 27 julyèt. Propôs recuelyis per Rémi *Barroux et Olivier *Faye. Publeyê houé a 10*h44, metu a jorn a 11*h18 Temps de Lèctura 10 min. Partâjo La ministra de la transicion ècologica, Barbara *Pompili, a Paris, lo 24 julyèt 2020. Guillaume *Binet/ *MYOP "POR LE MONDE." La ministra de la transicion ècologica, Barbara *Pompili, est chargiêe d'organisar la rèalisacion des meseres proposâyes per la convencion citoyèna por lo climât, dens la louè et la règllamentacion. El èstime que tôs los moyens sont rèunis por menar a ben la transicion ècologica du payis. Liére noutron portrèt : Barbara *Pompili, una ècologista rejuenta a la *Macronie Vos érâd critica cetos dèrriérs mês sur lo bilan ècologico du quinquenat : porquè avêr finalament accèptâ de venir ministro ? Je su arrevâye cé porce que je vôlo gâgnér la batalye ècologica, o est lo bon moment. Enfin, la prêsa de conscience est lé. La volontât est lé, los moyens sont lé, tôs los veyents sont u vèrd. Je fé de l'ècologia dês més de vengt ans, jamés j'é vu l'ècologia atant u côr de la rèponsa d'un govèrnement a una crise. La crise du Covid at étâ un *accélérateur. Les gens ant comprês que nos sens fragilos et que, se nos fesens ren, aprés la crise sanitèra, nos arens la crise ècologica. Emmanuel Macron lui-mémo at èvoluâ ? Ouè, je lo crêyo. Lo fêt que lo prèsident volye alar u bout de cen qu'ant proposâ los citoyens de la convencion citoyèna por lo climât est un èlèment rèvèlator de ceta èvolucion. Il at accèptâ de sometre « sen crèpena » 146 de lors 149 proposicions, o est una prêsa de risco. O est un pouent comon que je é avouéc lui : je sé que je pregno un risco asse en accèptant ceta rèsponsabilitât de ministra de la transicion ècologica. Mas u moment que les planètes sont alegnêes, fôt y alar. Articllo resèrvâ a noutros abonâs. Liére asse : Emmanuel Macron vante « una ècologia du mielx » en face d'una « ècologia du muens » Yannick Jadot dènonce un « quinquenat pèrdu por lo climât ». Qu'est-cen que vos fât pensar que vos alâd reussir mielx qu'Elisabeth Bôrne, François de *Rugy ou Nicolas Hulot ? La crise est una oportunitât que nos povens arrapar, o est un pouent novél. Nos ens de l'argent por lo plan de relance. Et lo payis est prèsto. Il y at diéx ans, los trinquebales èlectricos ou sen èmission de carbono n'érant que des prototipos. Houé, de grants constructors sont prèsts a en construire en massa. Articllo resèrvâ a noutros abonâs. Liére asse : Bilan d'Elisabeth Bôrne a l'ècologia : la corrata de la « politica des petits pâs » Nicolas Hulot, o ére pas il y at diéx ans… Nicolas Hulot avêt pas prês la mesera d'un cèrtin nombro d'obstâcllos qu'ègzistâvont adés dens les administracions, dens la prêsa de dècision. Il avêt pôt-étre pas nan ples prês la mesera du temps nècèssèro por traduire una volontât en accions concrètes : dens la rèalitât de la via d'un govèrnement, on pôt pas demandar tot tot de suite. fôt asse marcar des ètapes. Avouéc 600 jorns devant vos, disposâd-vos de prod de temps por *impulser un veré verâjo ? Il vos réste 81.08% de ceti articllo a liére. La suite est resèrvâye ux abonâs. *In *My *Life est una chançon des *Beatles, ècrita per John Lennon, composâye avouéc l'éde de Paul McCartney, et signêe Lennon/McCartney. El est publeyêe sur l'albon *Rubber *Soul lo 3 dècembro 1965 u Royômo-Uni sot lo lambél *Parlophone, et três jorns més târd ux Ètats-Unis per *Capitol Recôrds. La chançon ne sôrt totes fês pas en *single, ben que la benda chouèsét doux ôtros titros, *We *Can *Work *It *Out et Day *Tripper, que sont èditâs en « dobla face At » lo mémo jorn que la corrata de *Rubber *Soul. *In *My *Life est lo fruit d'una longe rèflèccion de la pârt de son ôtor. Tandis que Lennon publeye un premiér lévro, En flagrant dèparle, lo jornalisto Kenneth *Allsop lo quèstione en mârs 1964 sur una possibla composicion sur son enfance, enspirâye de l'ècritura de l'ôvra. Lo guitaristo rèdige dens un premiér temps un poèmo fasent rèfèrence ux luès qu'il frèquente durent sa jouenèssa a Liverpool, pués imagine una chançon fasent homâjo a sos amis et racontâvens amoueroses d'adolèscence. Les origines prècises de la mèlodie de *In *My *Life sont totes fês encèrtines a côsa de la difèrence de tèmognâjos entre John Lennon et Paul McCartney. La chançon est l'una des solètes de l'histouère de la benda, avouéc Eleanor Rigby, yô lo degrâ de colaboracion est contèstâ per los doux musiciens aprés la sèparacion des *Beatles. Una ètude statistica publeyêe en 2018 concllut pas-muens que la composicion est probâblament l'ôvra de John Lennon. Dês 1964 et lor encontra avouéc Bob Dylan, los *Beatles souhètont èlargir los tèmos abordâs dens lors chançons et pèrfèccionar lors tècniques d'encartâjo en studiô. La benda est asse-ben comenciêe a la consomacion d'èssences *psychotropes, lo *marijuana pués lo *LSD. La chançon est una balâda ux sonoritâts *folk, enregistrâye en três prêses les 18 et 22 octobro 1965 ux studiôs *EMI de Londre. John Lennon est u chant et a la guitâra, acompagnê per George Harrison, Paul McCartney ofice coment *bassiste, tandis que *Ringo Starr est a la baterie et u tambourin. *In *My *Life bete dedens un solô de piano sur son pont, apondu durent lo *re-*recording, et ègzècutâ per lo productor George Martin, que la tècnica d'encartâjo pèrmèt d'obtenir un son de clavecin baroco. A sa corrata, *In *My *Life est unanimament saluâye per la critica musicala. Considèrâ coment una des ôvres majores de John Lennon, lo titro est cllassiê vengt-trêsiémo dens la lista des 500 més grantes chançons de tôs los temps, publeyêe per lo magazino *Rolling Stone en 2003. *In *My *Life at asse-ben étâ l'objèt de nombroses reprêses per plusiors artistos entèrnacionâls. Nigèr (nèssu en 1869 a lo *haras des Rojos-Tèrres, chiéz Constant *Forcinal) est un chevâl *trotteur a l'origina d'una legnâ de la race du *Trotteur francês, dês ora dètiendua. Fily de *The *Norfolk *Phœnomenon, il est per lui un petit-fily ou arriér-petit-fily de l'ètalon angllês *The *Norfolk *Phenomenon. Sa mâre, Miss Bell, est una èga demi-sang d'origina angllêsa ou amèriquèna, famosa por avêr sèrvi Napoléon III. Fôrt marcâ per l'enfluence du *Trotteur *Norfolk, Nigèr, petit ètalon nêr u côrp ènèrgico et arriondi, est dècrit coment d'aparence comena, avouéc una grôssa téta *busquée. Il tèste ses alures brilyentes a sos dèscendents, en particuliér u trot, mas asse una afèccion *respiratoire *héréditaire, lo *cornage. A ceti titro, ben qu'il sêt recognessu coment l'un des patrons de race du *Trotteur francês, Nigèr vint un ètalon controvèrsâ. Sa legnâ mâclla disparêt u comencement du XXémo sièclo, mas Nigèr réste l'ancétro des ètalons *Narquois et Jevegni, dens les legnâs matèrnâs.