Por Emmanuel Macron, un chôd-temps de crises diplomatiques De la vesita u Liban ux rèaccions u côp d'ètat malien, l'Èlisê at multipliâ les entèrvencions u nivél entèrnacionâl dês comencement julyèt. Per *Piotr *Smolar Publeyê houé a 10*h36, metu a jorn a 17*h48 Temps de Lèctura 5 min. Partâjo Articllo resèrvâ ux abonâs Angela Merkel, Emmanuel Macron et Brigitte Macron, u fôrt de *Brégançon (Var), lo 20 oût 2020. Christophe Simon / *AP La politica ètrangiére at jamés fêt gâgnér una èlèccion prèsidencièla. Arriér-més, el assiète la statura d'un dirigent en activitât. El confirme un stilo, a dèfôt d'una doctrina, mot gouéro aprèciyê dens la diplomacie du XXIémo sièclo. De ceti pouent de vua, lo chôd-temps 2020 d'Emmanuel Macron arat étâ marcâ per una succèssion de crises. Gins de povêt étre nèglegiêe. La dèrriére en dâta est lo côp d'Ètat militèro u Mali, qu'at acaparâ lo chèf de l'Ètat tota la jornâ du demârs 18 oût, dens una succèssion d'entretins tèlèfonicos. Ren vâlt un contacto dirèct entre dirigents, surtot dens los câs grâvos. Outre los torments d'un payis afriquen franc prôcho de la France, ceti èvènement – qu'il at fèrmo dènonciê – at metu en demanda la continuitât de la stratègie antitèrrorista dens lo Sahèl. Sêt un piliér de l'accion entèrnacionâla d'Emmanuel Macron. Cèrtênes de cetes crises du chôd-temps sè nuâvont de longe durâ. D'ôtros ant jalyi de façon dramatica dens l'actualitât, tâla l'ataca contre un convouè de travalyors humanitèros u Nigèr, lo 9 oût, provocant la môrt de siéx Francês. Coment suita, Emmanuel Macron organisâve un consèly de dèfensa per *visioconférence, u fôrt de *Brégançon (Var). « On at prês l'habituda de fonccionar a distance avouéc lo Covid », solegne un conseliér du prèsident. Unitât legiére, ègzècucion imèdiata : tâl est lo môdo d'accion privilègiyê per lo chèf de l'Ètat. Mas la premiére granta ètapa du chôd-temps at recllamâ des trèsors de pacience. Emmanuel Macron s'est plongiê dens les nègociacions entre Ètats membros, por ètèrpar avouéc Angela Merkel un plan de sôvetâjo de 750 milyârds d'uros, a l'ârba du 21 julyèt. Ceti fruit d'un « travâly de três ans » avouéc l'Alemagne, marcâ per una èvolucion majore de Bèrlin sur l'*endettement eropèen, at pèrmês u bout de nonanta hores d'âpros èchanjos de surmontar los *réticences, tacticos et idèologicos, des payis déts « *frugaux ». *Raffermir lo lim avouéc lo Liban Lo 4 oût, l'èxplosion dens lo pôrt de Beyrout at bouciê lo Liban en téta de ses prioritâts. Dens la stupèfaccion et la colère populèra règnent sur lo cârro, lo chèf de l'Ètat at vu una tripla possibilitât : *raffermir lo lim *affectif de la France avouéc ceti payis, metre la prèssion sur los dirigents locals et, enfin, rèalisar un côp emprèssionent dens la règion. Cen compte en politica, quand on at acumulâ los *déconvenues en Libie, qu'on pêse pas en Sirie et que los Ètats-Unis menaçont de dèstabilisar la luta contre lo jihadismo en Iraq, en sè reterient per lo militèros. Cetos jorns, lo Moyen-Oriant est pas una zona favorâbla por l'enfluence francêsa. De yô, d'alyor, l'importance de la relacion privilègiêe entretenua avouéc les *Emirats arabos unis. La presence marginala du chevâl u Togo sôrt de quârques èlevâjos et d'una pratica de l'*équitation reprèsentâs, a la fin du XIXémo sièclo et u comencement du XXémo sièclo, dens la règion de *Mango et dens lo nord du payis actuèl. Lo chevâl est adonc present sot l'empulsion des *Tem, fondators d'un petit royômo apoyê sur l'usâjo du fusily et de la cavalerie. La difusion du chevâl dens lo Sud sè rèvèle brâvament més tot frèsa, l'èlevâjo y étent fôrt limitâ per la presence de la mouche *tsé-*tsé. Aprés des emportacions *sporadiques de chevâls per les tropes coloniâles alemandes pués francêses, un cadô diplomatico du Nigèr, durent los ans 1980, mène a la crèacion du premiér règiment de cavalerie honorifica togolês. L'usâjo du chevâl de traccion est tojorn réstâ encognu u Togo. Avouéc una populacion *chevaline d'enveron 2 000 tétes, les pratiques a chevâl togolêses relèvont quâsi èxcllusivament de l'*équitation d'*apparat. Ceta tradicion est metua en valor durent la féta d'At acodâ, una ceremonie *coutumière anuèla aterient enveron 200 cavaliérs dens la vela de *Sokodé. Lo chevâl at una cèrtêna place dens los praticos *fétichistes togolêses. Élisabeth Gabrielle Valérie Marie de Wittelsbach, duchèssa en Baviére, nèssua lo 25 julyèt 1876 a *Possenhofen en Baviére (Alemagne) et môrta lo 23 novembro 1965 a *Laeken (Brussèles, Belgique), est venent de la branche cadèta de la mêson de Wittelsbach. En 1900, el èpose lo prince Albèrt de Belgique, rê en 1909 sot lo nom d'Albèrt Iiér, et vint dês alor la trêsiéma rêna *consort des Bèlges tant qu'en 1934. La famelye grant-ducala luxemborjouèsa et les famelyes royâles italièna et bèlge sont des dèscendentes de la rêna Élisabeth. Élisabeth et son homo partajont una vision humanista et pacefista de la sociètât. Lo rê et la rêna fôrmont una cobla franc vita populèra et balyont una émâge modèrnisâye de la monarchie, qu'ils renovelont lo stilo. Venent d'una legnâ ux racenes gèrmaniques et homo d'una princèssa alemanda, lo rê at chouèsi en 1914 de dèfendre son payis, portant crèâ netro, et de combatre l'envasion alemanda, afirmant lo caractèro bèlge de sa dinastie. Pendent tota la guèrra, lo rê refuse de siuvre lo govèrnement bèlge, que s'est refugiyê en France a Santa-Adrèce, dens la banleya de l'Asilo, et il réste a la téta de l'armâ por la dirigiér. Il at ètabli son quartiér-gènèral a la Pana, yô la rêna lo rejuent et participo activament ux souens dispensâs ux blessiês de guèrra. El y recuelyét lo surnom de « Rêna enfirmiére ». Aprés 1918, franc presenta sur la scèna nacionâla et entèrnacionâla, Élisabeth acompagne Albert durent longs voyâjos oficièls et privâs a l'ètrangiér : los Ètats-Unis en 1919, lo Brèsil l'anâ siuventa, les Indes en 1925, sen oubliar lo Congo en 1928. Avouéc son fily premiér, el sè rend en 1923 en Ègipta por assistar a l'uvèrtura oficièla de la tomba de Toutânkhamon. En 1934, lo môrt *inopinée du rê durent un accident d'arpinismo mèt fin a son statut de rêna-*consort. Mas, amouerosa de sciences et d'ârt, el continue a sotenir les côses que lui sont chieres. El recêt de nombrox savents, ècrivens et *philanthropes et corrèspond fidèlament avouéc lor. Mèlomane avèrtia, el crèe en 1937 lo Concors Rêna Élisabeth. Durent la Seconda Guèrra mondiâla, el demôre uprés de son fily lo rê Liopold III u châtél de *Laeken. Survelyêe per l'armâ alemanda, el pôt pas-muens circular librament en Belgique et a l'ètrangiér. Ses accions por lo ben des Juifs pèrsècutâs lui vâlont d'étre recognessua coment Juste permié les nacions. Durent la Demanda royâla de 1945 a 1950, el dèfend lo pôrt de son fily premiér lo rê Liopold III, mas discrètament *afin pas gênar l'accion de son fily cadèt lo prince Charlo, govèrnant du royômo, avouéc que les relacions sont dificiles. Quand en 1951, Liopold III abdique por lo profit de Baudouin, Élisabeth s'enstale u châtél du *Stuyvenberg. Veva et libra d'oblegacions oficièles, la rêna Élisabeth s'organise *indépendamment et s'adone a ses passions artistiques et a son *mécénat scientifico. *Anticonformiste, el margalye pas, en pèrioda de guèrra frêde, a accèptar les envitacions de payis comenistos et sè rend donc en Pologne, en Union soviètica, en Yougoslavie et asse-ben en China. Cetos voyâjos lui vâlont lo surnom de « Rêna roge » et provocont lo *mécontentement du govèrnement bèlge. Son absence de *préjugés et son humanismo provocont l'admiracion des savents, artistos et homos de lètres qu'el frèquente durent sa longe via. Asse-més Jean Cocteau lui rebalye un bél homâjo en dècllarant : « En Belgique, il y at qu'una rêna, petita de talye et d'ârma granta, qu'at su tojorn metre sa *modestie de rêna a dére : “Je ne su qu'una artista” et sa *modestie d'artista a dére : “Je ne su qu'una rêna”. » El muert lo 23 novembro 1965 a l'âjo de 89 ans u châtél du *Stuyvenberg et est entèrrâye dens la cripta royâla de *Laeken. Lo *Nyctalope est un pèrsonâjo de ficcion francês crèâ per Jean de l'*Hire. Terient son nom de sa vision parfèta en plêna nuet, ceti aventuriér at vu sos èxplouèts a côsa de ses activitâts d'èxpllorator, de dètectivo, et pués d'agent des sèrvicios secrèts francês. De son veré nom, Léo Sant-Clair, il aparêt por lo premiér côp dens la romana-sèrie Lo Mistèro des XV publeyê dens lo jornal Lo Matin dês lo 23 avril 1911. En face du succès de sos romans, Jean de l'*Hire porsiut les aventures du *Nyctalope tant qu'en 1955, a travèrs diéx-et-nôf romans, que cognessont por cèrtins des rèèdicions dens des vèrsions modifiâyes et/ou abrègiêes. Outre sa *nyctalopie, Léo Sant-Clair est dècrit coment un hèrô complèt, *charismatique, *polyglotte, comenciê ux ârts marcials et ux sciences ocultes. Possèdant asse-ben un côr artificièl que ralentét son vielyissement, cetes longes aventures l'ant amenâ a rencontrar des civilisacions pèrdues dens l'Himalaya, èxpllorar la planèta Mârs et la planèta encognua *Rhéa. Dèfensior de la civilisacion eropèèna et en particuliér de la France, il afronte de nombrox criminèls que chèrchont a gâgnér lo mondo. Les aventures du *Nyctalope sont dèstinâyes a un *lectorat populèro. Se Jean de l'*Hire s'apoye sur los tèmos classicos de la litèratura populèra por construire sos rècits, il acôrde pas-muens una place importanta ux èlèments de science-ficcion en dèrriér-plan de sos rècits. Pendent més de trenta ans, lo pèrsonâjo de Jean de l'*Hire cognêt lo succès uprés du public, devant que de colar dens l'oubli, spècialament a côsa de la condanacion de Jean de l'*Hire por fêts de colaboracion. O n'est qu'u XXIémo sièclo que lo pèrsonâjo du *Nyctalope est remetu a l'honor a côsa de quârques rèèdicions en lengoua angllêsa et francêsa, et pués en passant per sa *réactualisation per des ôtors que lui imaginont de novèles aventures.