La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred. A Europa i països d'influència occidental normalment és pèl d'ovella, però a altres llocs també es fa servir la de llama, alpaca, vicunya, etc. Quan comença a pujar a la temperatura a la primavera, aquests animals són esquilats tallant-ne la llana. Aquesta, segons l'ús a què es destini, s'haurà de sotmetre a diversos processos, com ara neteja, filat, etc. Amb la llana es fan matalassos, jerseis i també teixits, amb els quals es confeccionen vestits diversos.
La llana és un mal conductor de la calor, i per això és un bon aïllant per fer roba amb la qual protegir-se del fred. Ofereix certa resistència contra bacteris i fongs, però aquests microorganismes poden atacar les taques que a la llarga apareixen al teixit. Com que la llana és una proteïna (i per tant pot ser considerada un producte alimentari modificat) pot ser una font d'aliment per a diferents tipus d'insectes, com les arnes, que faran malbé el teixit.
Tot i que les ovelles es van domesticar fa entre 9000 i 11000 sembla que inicialment només va ser per la carn i la llet. Les proves arqueològiques trobades a l'Iran no mostren proves d'una selecció de les ovelles més llanudes (les salvatges en tenien molt menys que les actuals) fins a l'any 6000 aC.[1][2] Els primers fragments de roba feta amb llana que s'han descobert daten d'entre el 4000 i el 3000 aC.[3] Les ovelles llanudes van ser introduïdes des del Pròxim Orient a Europa a l'inici del 4t mil·lenni abans de la nostra era tot i que el teixit de llana més antic que es conserva és de 1500 aC a Dinamarca .