LLET

La llet d'ovella s'extreu de l'ovella domèstica. Encara que el seu ús corrent com a beguda no es troba en cap cultura moderna és molt important en la indústria làctia. Entre els formatges fets de llet d'ovella hi ha el Feta de Grècia, Roquefort d'Occitània, Manxego d'Espanya Pecorino Romano i Ricotta d'Itàlia. També se'n fan iogurts. Encara que l'ovella dóna molta menor quantitat per animal que les vaques, la llet d'ovella té més greix, sòlids lactis i minerals i això la fan ideal per produir formatges. No és una alternativa per a la gent amb intolerància a la lactosa, ja que fins i tot en té més que la llet de vaca. S'han seleccionat races d'ovelles per a la producció de llet, entre aquestes races hi ha les Lacaune, Frísia de l'Est i Awassi.

La llet d`ovella és 1,5 vegades la llet més nutritiva de vaca . És ric en vitamines del grup B i vitamina A. És la llet d`ovella especialment útil per a les dones embarassades i els nens, adolescents. Aquesta llet és coneguda per les seves propietats antioxidants. Amb l`ús regular millora l`absorció d`oxigen i nutrients a les cèl•lules del cervell, el que millora la memòria, la concentració, augmenta la capacitat d`aprendre. a la llet d`ovella conté 10% de greix i 20% de sòlids. En comparació amb el boví o llet de cabra, que conté diverses vegades més zinc i calci. El calci en la llet d`ovella és la forma assimilable, a més de la relació de fòsfor i de calci en ella és ideal. És per això que els nutricionistes recomanen l`ús de la llet d`ovella regular per al tractament i prevenció de l`osteoporosi.

A més de les necessitats de calci augmenta bruscament després de la transferència dels refredats. El zinc és necessari per a la salut de la pell i el cabell, així com per a una bona salut en general en general. La ingesta dietètica adequada de zinc promou la gana. Referent a això, es recomana la llet d`ovella per incloure al menú de les persones amb anorèxia. proteïna de la llet d`ovella té menys al•lergògenes que les proteïnes de cabra o llet de vaca . La llet d`ovella es mostra en l`asma bronquial, Només una tassa de llet d`ovella calenta mig borratxo d`una hora abans de dormir, et donarà somni sa i fort.

FORMATGE

Formatge Serrat

El formatge serrat és un formatge adobat dels Pirineus Catalans elaborat a partir de llet crua d'ovella. Originalment era un formatge artesà que es preparava entre la primavera i la tardor.[1] Actualment es produeix tot l'any, i de forma comercial, a les comarques de la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà.

Preparació

La llet crua d'ovella es posa en el tanc de refrigeració, per després traslladar-la en un tanc de quallar. El tanc s'escalfa a 34-36 °C i s'hi afegeix quall animal (coagulació enzimàtica) i ferments lactis. Tot seguit es deixa reposar i quan ha pres la llet es talla i se l'hi extreu el xerigot. Després es posa el mató en una tela que fa de colador i es posa als motlles per premsar fins que no desprengui més líquid. A continuació, es sala i es deixa assecar. Al final es deixa madurar al celler o cambra durant dos mesos si és fet amb llet crua o només un si és fet amb llet pasteuritzada.[2] Antigament al Pallars, quan el formatge serrat s'espatllava o que no sortia com s'esperava, s'aprofitava per a fer el llenguat, formatge fermentat i de gust fort i pican

Característiques

El formatge serrat té forma cilíndrica i l'escorça de color clar; és una mica tou i groguenc a l'interior. El nom d'aquest formatge prové del fet que la seva massa és "serrada", és a dir compacta, consistent i sense ulls. És un formatge gras, olorós, de sabor intens, lleugerament picant quan arriba a un cert grau de maduració. Es menja semisec i sec. Es menja preferentment amb pa de pagès i tasta molt bé quan s'acompanya amb fruites o amanides verdes. Té forma cilíndrica, amb les vores angulars o lleugerament arrodonides. La pell fina i llisa, d'un color entre groguenc i marrons. L'interior és groc. La massa és compacta, consistent (serrat) i sense forats.

Dites populars

• El pa lleuger i eixut i el formatge serrat i feixuc.
• El pa ullat i el formatge serrat.
• Pa ullat i formatge serrat és el més encertat.

Recuit

La quallada o recuit és la part caseosa i grassa de la llet, que per l'acció de la calor o d'un quall se separa o qualla, formant una massa pròpia per a fer formatge o mató, i deixa el sèrum al seu estat líquid. El recuit són unes postres làctiques elaborades amb llet quallada per l'efecte d'un ferment (quall) extret de l'estómac d'un animal en període de lactància o un tipus de card.[1] Al País Basc, d'on prové, és coneguda com a gatzatua o mamia i a la zona nord de Navarra com gaztanbera. L'elaboraració tradicional de la quallada obliga a utilitzar la llet d'ovella a la temperatura de munyida, i a afegir-hi quall natural procedent de l'estómac de bens acabats de néixer, i alimentats només amb els calostres i la primera llet d'ovelles acabades de parir. La utilització de les pedres com a element calefactor no és un caprici, ja que aquestes donen a la llet un gust recremat, característica d'una bona quallada tradicional. Es tracta d'un producte similar en continguts nutritius a la llet.

Marca de garantia Productes de l'Empordà

El recuit i el recuit de drap són productes adherits a la Marca de garantia Productes de l'Empordà. Els elaboradors adherits a Productes de l'Empordà han de superar periòdicament els controls d’un laboratori alimentari que en certifica la qualitat en les diferents fases del producte per tal de rebre la certificació. És un segell alimentari que té per objectiu personalitzar i reconèixer els productes propis de l’Empordà i ajudar a promocionar la seva comercialització. Aquest distintiu certifica la qualitat i l'origen empordanès del productes

Recuit de drap

El recuit de drap és un tipus de formatge fresc de pasta tova escorreguda. El de drap és embolcallat amb un drap de cel·lulosa. Presenta un color blanc lletós brillant, de textura tova i cremosa, sabor fresc, dolç i lletós. Elaborat amb llets pasteuritzades. Es menja per postres acompanyat de mel o sucre.[1] El recuit s'elaborava amb llets d'ovella, cabra o una barreja de les dues, es bullia dues vegades i es deixava refredar, s'hi tirava el quall vegetal, i es posava en terrines petites de ceràmica de 100 a 200 grams. Es deixava reposar i ja es podia menjar. Necessita temperatures baixes per la seva conservació entre 2 i 4 graus. Normalment l'elaboren petites empreses artesanes, on els punts de venda és el mateix punt on s'elabora, o petites botigues de la zona.[2] És un producte tradicional de les comarques empordaneses

Formatge de tupí

El formatge de tupí, sovint anomenat simplement tupí, és un formatge pirinenc, originari de la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Pallars. Juntament amb el llenguat de la regió, és uns dels pocs formatges d'origen autènticament català. Aquest formatge, molt tou i untuós, conté força greix.[1] Es pot menjar amb pa de pagès i vins forts, perquè, igual que el llenguat, és força picant. També es pot fer servir per a preparar una crema per a acompanyar altres plats.

El formatge de tupí es prepara amb llet d'ovella, o també de vaca, i aiguardent o un altre licor. Es fa escalfar la llet una mica, fins a uns 35 °C. L'herba-col es dilueix a part dins de mig got d'aigua i s'afegeix a la llet, esperant fins que la llet sigui presa. Tot seguit es va prement el mató amb les mans fins a fer-li agafar forma de bola. Després de ficar el mató dins d'una formatgera, es va pitjant fins que no desprengui més líquid. S'esmolsa, es fica dins d'un tupí, i s'hi afegeix l'aiguardent. Després es va removent durant quatre o cinc dies.[2] Es deixa fins que la bullida fermenta, durant un mínim de dos mesos, per assolir la consistència desitjada. Hi ha qui hi afegeix oli d'oliva extra verge