SANITAT

Principals malalties de les ovelles

Malalties infeccioses

Scrapie

L'scrapie és una malaltia fatal i degenerativa que afecta el sistema nerviós d'ovelles i cabres.[1] Es classifica dins de les encefalopaties espongiformes transmissibles i, com altres malalties similars, es creu que pot estar causada per un prió, una proteïna mal plegada infecciosa

Transmissió

L'scrapie afecta a animals d'entre 3 i 5 anys majoritàriament.[4] La forma més comuna de transmissió és de mare a xai a través de la ingestió de líquids de la placenta o l'al·lantoide.[5] El prió també pot entrar a un individu a través de talls a la pell. Un estudi va afirmar que la llet d'ovelles infectades pot transmetre el prió,[6] però els xais de l'experiment es van infectar els uns als altres, dificultant l'análisi del risc d'infecció. A més a més, l'estudi no va durar prou per a poder veure els símptomes, simplement es va trobar proteïnes anormals al cos del bestiar. La patogènesi de l'scrapie involucra el sistema limfàtic. Un cop el prió s'absorbeix als intestins, aquests s'acumulen als nòduls limfàtics, especialment a les plaques de Peyer de l'intestí prim.[7] Finalment, l'agent infecciós arriba al cervell, sovint a través de la medul·la espinal o del bulb raquidi, pujant pel sistema nerviós simpàtic o parasimpàtic respectivament.[8] L'scrapie no és transmissible a humans

Símptomes

Inicialment els canvis són lleugers; simplement hi ha petits canvis en la conducta del bestiar i un augment de la masticació.[11] Més endavant es desenvolupa atàxia i altres afectacions neurològiques. Un dels símptomes més característics d'aquesta malaltia és que els animals es graten o mosseguen fins a arrencar-se la llana o la pell. El nom scrapie prové d'aquest símptoma, ja que en anglès scrape vol dir gratar. Altres símptomes inclouen fer petar els llavis excessivament, dificultats per caminar i convulsions.[11][12] A l'etapa final de la malaltia apareix anorèxia, pèrdua de pes, letàrgia i la mort.[11] No hi ha tractament per l'scrapi

BENESTAR ANIMAL

Les ovelles poden ser víctimes d'enverinaments, malalties infeccioses i trauma físic. Com a preses que són, el seu cos està adaptat per amagar els símptomes obvis de les malalties, per evitar que els depredadors les tinguin com a objectiu.[8] Tanmateix, hi ha signes obvis de mala salut. Les ovelles malaltes mengen poc, belen en excés i en general romanen lànguides.[21] A través de la història, gran part dels diners i del treball invertits en el pasturatge ha estat dirigida a evitar les malalties ovines. Els pastors sovint creaven cures experimentant a la seva granja. En països com ara els Estats Units, les ovelles no tenen prou importància econòmica perquè les companyies farmacèutiques duguin a terme experiments clínics cars per aprovar medicaments per ús oví.[11] En aquests casos, els ramaders recorren a un ús no cobert pel prospecte de medicaments aprovats per altres animals.[8] Als segles XX i XXI, una minoria de propietaris d'ovelles han començat a explorar tractaments alternatius com ara l'homeopatia, la fitoteràpia i fins i tot la medicina tradicional xinesa per tractar malalties de les ovelles.[8][7] Malgrat alguns indicis anecdòtics favorables, l'efectivitat de la medicina alternativa veterinària ha estat rebuda amb escepticisme a les revistes científiques.[8][7][29] La necessitat de medicaments antiparasitaris i antibiòtics tradicionals està estesa i és el principal obstacle per la ramaderia ecològica ovina certificada

Molts ramaders prenen una varietat de mesures preventives per prevenir els problemes. La primera és assegurar-se que totes les ovelles estan sanes quan són comprades. Molts compradors eviten adquirir-les a magatzems coneguts per treure ovelles de ramats sans pel simple motiu que són ovelles malaltes o simplement inferiors.[8] Això també pot implicar mantenir un ramat tancat i posar en quarantena ovelles noves durant un mes. Dues mesures preventives fonamentals són el manteniment d'una bona nutrició i la reducció de l'estrès de les ovelles. Manipular les ovelles de manera sorollosa o brusca fa que produeixin cortisol, una hormona d'estrès. Això pot comportar un sistema immunitari debilitat, fent que les ovelles siguin molt més vulnerables a les malalties.[7] Els senyals d'estrès en les ovelles inclouen un panteix excessiu, carrisqueig de les dents, moviments inquiets, la ingestió de llana i la masticació de fusta.[7] Evitar els enverinaments també és important; verins comuns són els vaporitzadors de pesticides, els fertilitzants no orgànics, l'oli de motor o els refrigerants (l'anticongelant a base d'etilenglicol té un gust dolç

Una forma habitual de medicació preventiva de les ovelles són les vacunes i els tractaments antiparasitaris. Els paràsits, tant interns com externs, són el problema de salut més comú en les ovelles i o bé són fatals, o bé redueixen la productivitat dels ramats.[8] Els paràsits interns més comuns són els cucs. Les ovelles els ingereixen quan pasturen, els paràsits s'incuben dins l'animal i posteriorment són expulsats a través del sistema digestiu (tornant a començar el cicle). S'administren medicaments orals antiparasitaris a les ovelles per tractar els cucs; a vegades això es fa després d'haver comptat els ous de cuc dels excrements per determinar el nivell d'infestació. Posteriorment, poden ser desplaçades a una nova pastura per evitar que tornin a ingerir els mateixos paràsits.[13] Els paràsits externs de les ovelles inclouen els polls (en diferents parts del cos), els hipobòscids, Gasterophilus haemorrhoidalis, Psorergates ovis i els virons. Els hipobòscids són paràsits xucladors de sang que causen una malnutrició general i un descens de la productivitat, però no són letals. Els virons són larves de mosques èstrides i cal·lifòrides. Els virons causen una malaltia extremament destructiva anomenada miasi. Les mosques ponen els ous en ferides o llana molla i bruta de fems. Quan les larves es desclouen, s'introdueixen a la carn de l'ovella i acaben causant-ne la mort si no es tracta la malaltia. A més d'altres tractaments, un mètode preventiu és esquilar la llana de la rabada de l'ovella. Gasterophilus haemorrhoidalis són mosques que habiten als sins de les ovelles, causant-los molèsties i dificultat per respirar. Símptomes comuns són secrecions del passatge nasal, esternuts i moviments frenètics com ara tremolors del cap. Els paràsits externs es poden controlar per mitjà de medicaments aplicats a l'esquena de les ovelles acabades d'esquilar, vaporitzadors o la immersió en una fórmula antiparasitària.

Les ovelles són afectades per una gran varietat de malalties causades per eubacteris. Les malalties de les peülles, com la pododermatititis infecciosa, són tractades amb bàlsams i altres remeis. Aquestes malalties doloroses causen coixesa i compliquen l'alimentació. La paratuberculosi ovina és una malaltia debilitant que afecta els xais joves. La llengua blava és una malaltia transmesa pels insectes i que causa febre i inflamació de les membranes mucoses. Algunes malalties ovines poden ser transmeses als humans. L'ectima contagiosa és una malaltia de la pell que provoca lesions que es poden transmetre amb el contacte entre pell i pell. Un cas més perillós és el dels organismes que causen avortament enzoòtic espontani en les ovelles, que es poden transmetre fàcilment a dones embarassades. També són un problema la tremolor ovina i el virus que causa la febre aftosa, car ambdós poden delmar ramats sencers. Aquest últim representa un lleuger risc pels humans. Durant el brot de febre aftosa del 2001 foren sacrificats centenars de xais al Regne Unit i algunes races britàniques rares quedaren amenaçades d'extinció per la pandèmia.[8] El seu particular aparell digestiu, típic dels remugants, també exposa les ovelles a malalties com la meteorització (una acumulació excessiva de gas a l'estómac) o l'abomasitis (una inflamació del quall)